JOSEP MARQUÈS: “LA BOLA VA REBOTAR CONTRA EL MEU STICK I EM VA ANAR DIRECTE A LA BOCA”

L’esport és una activitat on els accidents són una constant i on la prevenció per evitar-los o minimitzar-los és bàsica. I sinó, parlem-ne amb el Josep Marquès! Té 17 anys i és juvenil de primer any d’hoquei herba de l’Atlètic Terrassa Hockey Club. Fa unes setmanes va rebre un fort impacte de bola a la boca que li va tocar tres dents. Avui explica a COVER PROTEC com ho va viure juntament amb la seva mare, la Sílvia Duran, i el doctor Lluís Parera de la Clínica Dental Passeig, el dentista que el va socórrer.

Bon dia als tres!

Com va ser l’accident?

Josep: Era el primer quart del patit, feia uns minuts que estava al camp, un jugador de l’altre equip va “despejar” la bola, que va sortir votant, va rebotar contra el meu stick i em va anar directe a la boca.

Sílvia: Va ser molt ràpid. Jo no me’n vaig ni adonar. De sobte, el Josep tenia la mà a la cara i ens van demanar que ens dirigíssim a la grada. Vaig pensar que tindria un petit tall al llavi. El veia molt sencer. En veure que s’havia trencat dues dents vaig dir-li: “portaves protector?”.

I jugaves protegit?

Josep: Portava un protector bucal bàsic, d’aquests de bullir. El portava ben col·locat, però no va ser suficient per aturar l’impacte.

Com vas reaccionar?

Josep: D’entrada vaig escopir sang, que sortia del llavi. Vaig passar la llengua per les dents i vaig notar un tacte estrany. Em va caure una dent a la mà i vaig recollir la resta de trossos de dent del terra.

Van aturar el joc.

Josep: Sí. Em van portar de seguida a la banqueta i, una vegada allà, vaig mirar-me a través del reflex del mòbil i vaig veure que tenia tocades tres dents, dues de dalt i una de baix. El delegat de l’altre equip ja tenia llesta la farmaciola. Em van fer glopejar, em van posar gasses a la boca i vam anar al dentista.

Dr. Parera, quin hauria de ser el protocol del staff quan hi ha un accident d’aquest tipus?

Dr. Parera: Els accidents dentals poden ser de molts tipus segons on es produeixi la lesió. És important que el staff sàpiga què es pot fer (i fer-ho bé) i què no s’ha de fer mai. Per exemple, una fractura d’una part de la corona dental (la part visible de la dent), de vegades es pot enganxar amb uns adhesius especials. Per tant, s’ha de recuperar el tros trencat i guardar-lo humit fins a arribar al dentista. Moltes vegades, la bona actuació farà que el tractament de l’accident tingui millor pronòstic i més fàcil resolució.

I va seguir el partit.

Josep: L’àrbitre va xiular falta a favor nostra. El partit va continuar per tothom menys per a mi. Segurament, ben protegit no hauria passat res greu i hauria pogut continuar jugant.

Què va passar una vegada a la clínica del Dr. Parera?

Sílvia: Li van fer radiografies, que mostraven el nervi de les dues dents superiors en bon estat. En canvi, l’impacte havia afectat el nervi de la dent de baix, que estava a l’aire lliure. El doctor li va curar perquè la seva pròpia saliva podia infectar-li la ferida.

Dr. Parera: Davant qualsevol accident dental, igual que en situacions d’urgència mèdica, s’ha de fer una avaluació dels danys, un diagnòstic i un tractament. En el cas del Josep, va haver de fer-se una part del tractament d’urgència per evitar complicacions en el transcurs de les hores. Una altra part se li va programar per als següents dies.

I aquest va ser el començament d’un seguit de visites al dentista.

Josep: Sí. El dia de l’accident em va treure el nervi de la dent de baix i m’ho va tapar provisionalment. Més tard, em van acabar de netejar el nervi, em van col·locar la dent inferior i em van llimar les dues superiors… Això no s’arregla d’un dia per l’altra.

Com comenta el Josep, la reconstrucció no es deu fer de la nit al dia. Dr. Parera, ens podries explicar breument el procés que heu seguit?

Dr. Parera: Com que es van lesionar tres dents, primer es va tractar la urgència i el tractament d’una d’elles. Les incisives superiors s’han reconstruït estèticament amb compòsit, un material que imita el nostre esmalt per donar-li forma i color.

Ho recordes dolorós?

Josep: No ben bé! D’entrada, vaig notar com si menges pa sec. Suposo que del mateix cop ho tenia adormit. Al cap d’unes hores i sobretot l’endemà, m’ho vaig notar molt més.

Sílvia: A excepció de les dents, la zona de la boca no se li va inflar gaire. De seguida li van posar gel i va fer el seu efecte.

Creieu que hi ha prou consciència de la importància de jugar protegit?

Josep: La Mònica, la nostra delegada, ens insisteix molt, com el Pau, el porter. Al meu equip, no podem jugar sense protector gràcies a la seva insistència.

Sílvia: Jo penso que no hi ha prou consciència. El seu pare és més insistent. Des de la grada ens fixem si el porta. A partir d’ara, hi donaré molta més importància.

Dr. Parera, aquesta no és la primera vegada que topes amb un cas d’aquest tipus.

Dr. Parera: El problema de les lesions en esports de contacte és que quan es produeixen tenen conseqüències irreversibles, amb costos emocionals, socials i econòmics que poden ser importants. Per això cal portar un protector fet a mida amb la màxima qualitat tècnica per prevenir l’accident.

Josep, després d’aquesta experiència, vols donar algun consell a la resta de jugadors?

Josep: Que es facin un bon protector. I quan el tinguin, que se’l posin! La gent té molta consciència als partits, però als entrenaments no tanta, i també és fàcil rebre un impacte.

Sílvia: Exacte! Sempre tendim a pensar que a nosaltres no ens passarà res. És millor prevenir!

Et va fer por tornar al camp?

Josep: D’entrada em va fer una mica de respecte, però por no. Penso que en el meu cas l’accident no repercutirà a l’hora de jugar, però sí a l’hora de protegir-me.

Esperem que tinguis molta sort i que la recuperació sigui ben ràpida! Moltes gràcies als tres!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Atenció: Mitjançant l´enviament d´aquest formulari declares haver llegit i acceptar el Avís Legal.