Aquest cap de setmana arrenca l’European Mamis Hockey Festival, una gran festa dedicada a l’hoquei herba femení. Al llarg de tres dies de diversió i bona sintonia, centenars de jugadores de nacionalitats diferents gaudiran d’una passió contagiada pels seus fills i defensaran els seus colors a capa i espasa.
COVER PROTEC en parla amb les capitanes d’alguns equips:
Bon dia a totes! Quan comença l’hoquei herba per a les Mamis i com es va consolidant?
- Karina (Egara): Fa molts anys que existeix la categoria Mamis a Argentina, però a Europa es consolida el 2012 amb la creació de l’European Mamis Hockey Festival al Club Egara. Les primeres Mamis que van començar a entrenar van ser les del Polo la temporada 2011.
- Valle (ATHC): El Polo i l’Egara van ser les iniciadores d’aquesta acció tan englobadora i femenina!
- Carme (Júnior): La idea al Junior va sorgir a un sopar de la Secció d’Hoquei. Un grup de mares ens vam engrescar i al setembre següent vam crear l’equip de les QGates. Aquesta és la nostra cinquena temporada!
- Eulàlia (Barça): Nosaltres vam començar el curs 2011-12. Dies de fred al Pau Negre, i el fet de no tenir lloc on esperar els nostres fills quan entrenàvem, van fer que proposés a les mares d’ocupar un tros del camp per ensenyar-les a jugar. Tot eren mares noves que no sabien com es jugava.
Quines condicions ha de complir una jugadora per competir amb les Mamis?
- Valle (ATHC): Ha de tenir més de 35 anys i, encara que ens diem Mamis, no s’ha de ser “mare” obligatòriament.
- Carme (Júnior): Permetem que jugadores amb d’edats inferiors s’entrenin amb nosaltres, però els expliquem que no podran jugar. A l’European Mamis Hockey Festival l’edat mínima és una mica inferior.
- Karina (Egara): Tampoc pot haver competit amb llicència d’hoquei en cap categoria, i només es permet una exjugadora per equip. La idea inicial era que les exjugadores o veteranes poguessin formar part dels equips si feia almenys 10 anys que estaven fora de competició. Actualment s’estan organitzant moltes competicions de Mamis per Espanya i Europa, però com que no són oficials la normativa és permissiva en edat i exjugadores.
- Eulàlia (Barça): I tenir ganes de compartir i passar-ho bé!
És compatible l’hoquei amb l’activitat familiar?
- Eva (CD Terrassa): És compatible a partir que els nens tenen una edat determinada.
- Carme (Júnior): En alguns moments es fa més difícil compatibilitzar-ho tot, però cadascú fa el que pot.
- Valle (ATHC): Sempre es busquen horaris d’entrenaments i partits per conciliar la vida laboral i familiar. Tot i això, la prioritat és la família.
- Karina (Egara): Nosaltres entrenem un dia a la setmana i encara voldríem entrenar més. Quan fas el que t’agrada treus el temps d’on sigui!
- Eulàlia (Barça): Ho fem possible! Lluitem per poder entrenar a la mateixa hora que els nostres fills. És la garantia de seguir existint.
Quin és l’objectiu de les Mamis?
- Eulàlia (Barça): Compartir i viure.
- Valle (ATHC): Passar-ho bé sempre ha estat l’objectiu principal, junt amb el de mantenir un bon fair-play entre nosaltres i que això repercuteixi en els nostres nens quan van a altres camps. S’ha de practicar amb l’exemple, i nosaltres hem de ser el mirall dels més menuts.
- Carme (Júnior): Sempre hem dit que aquesta “comunitat” té finalitat lúdica i social amb gens de competitivitat. De fet, quan juguem els interclubs sovint no anotem els resultats. De totes maneres, penso que això s’ha desvirtuat una mica amb la creació de la Lliga de Mamis, que està controlada i regulada per la federació.
- Karina (Egara): El nostre objectiu és divertir-nos, però la realitat és que quan hi ha competició totes volem guanyar.
Cada any, l’European Mamis Hockey Festival reuneix centenars de mares d’arreu. Quina diries que és la clau de l’èxit?
- Valle (ATHC): Les ganes de passar-ho bé, de sentir que és el nostre moment esportiu i social de l’any, i de pensar en nosaltres una miqueta més!
- Carme (Júnior): I també la súper organització del festival. Tanta dona junta podria ser perillós i, en canvi, ens ho passem “bomba”. Hi ha molta part lúdica; l’hoquei és només l’excusa per aglutinar tanta gentada.
- Karina (Egara): Les protagonistes som nosaltres, desconnectem de la nostra vida quotidiana i tornem a ser unes nenes que només volen jugar i riure. L’hoquei ens ha unit, però a més hi ha activitats durant els tres dies que fan que sigui un moment únic.
- Eva (CD Terrassa): Les ganes de participar, de jugar i de passar-ho bé sense competir, ja que el dia a dia ja et fa lluitar prou.
- Eulàlia (Barça): La feina feta, i la bona organització i acollida. És com una posada en escena del dia a dia de cada club. Per a nosaltres va ser descobrir que hi havia altres mares i, per tant, equips contrincants. Per a aquelles mares que mai havien fet esport en equip ha estat tota una descoberta, i les que ja ho havíem viscut ho tornem a viure. Un marc ideal on practicar esport i tot el que comporta.
Karina, tu ets la impulsora d’aquest torneig d’abast internacional. Com neix la idea?
- Karina (Egara): Volíem jugar més partits entre nosaltres. Inicialment, vam pensar a buscar equips per tot Espanya, però sabent l’èxit de la Lliga de Mamis a Argentina, ens vam proposar de moure’ns per Europa. Volíem compartir la nostra experiència i d’un Triangular vam passar a un Europeu sense pensar-ho dues vegades. El projecte era molt ambiciós i engrescador. Vam treballar de valent! Es va fer una difusió de milers de correus a milers de clubs i comptàvem amb l’ajuda de la Valeria Capurro, que tenia l’experiència de les Mamis a Argentina.
I gràcies a la feina del primer any ara sou on sou.
- Karina (Egara): Sense dubte! Muntar el primer festival va ser difícil perquè hi havia molta incredulitat i tot era nou. Fins i tot vam haver de crear el reglament. Però el col·lectiu de Mamis té una força i una il·lusió imparables.
Què us dóna l’hoquei?
- Eva (CD Terrassa): Un espai per compartir l’esport i l’amistat al marge de la família.
- Eulàlia (Barça): I vida! Molta vida!
- Valle (ATHC): Benestar físic (sempre que no hi hagi lesions) i benestar mental (ens provoca una desconnexió del món diari molt recomanable). Però sobretot la sensació de pertànyer a un grup, tant d’esport com d’amigues.
- Carme (Júnior): És una manera de fer esport, intentem jugar en equip (que va molt bé per moltes coses a la vida, i a vegades ho oblidem)… És una estona només per nosaltres!
- Karina (Egara): Ens ha donat l’experiència de formar part d’un equip, de fer esport i compartir. A mi personalment m’ha donat una segona joventut!
Destacaríeu alguna anècdota amb les Mamis?
- Carme (Júnior): És un fet constatat que quan viatges i et trobes amb mares que juguen a hoquei estableixes un vincle i és com si les coneguessis de tota la vida.
- Karina (Egara): El primer gol que vaig marcar ens vam abraçar amb la Pili i vam plorar. No ho oblidaré mai! Era el primer any, un entrenament amb porteria petita… però ens vam abraçar i ens van caure les llàgrimes!
En general, les Mamis sou conscients de la importància de la protecció en l’esport?
- Eulàlia (Barça): Sí!
- Eva (CD Terrassa): Penso que només a partir de la primera lesió.
- Carme (Júnior): Crec que sí. Totes tenim fills jugant i en molts casos han patit algun incident.
- Valle (ATHC): Crec que som les més conscients dins el món de l’esport. Si nosaltres ens fem mal, ja sabem el que familiarment comporta i, per tant, som les primeres a intentar protegir-nos de la millor forma.
Creieu que protegim més als nens que als adults?
- Eva (CD Terrassa): N’estic plenament convençuda.
- Carme (Júnior): En la majoria dels casos sí. Moltes mares pensem més en el benestar dels nostres fills que no pas en el nostre.
- Valle (ATHC): Crec que a ells, els protegim amb el millor. Nosaltres sempre estem en segon pla, cosa que implica que no sempre portem el millor.
- Eulàlia (Barça): Jo penso que no.
- Karina (Egara): Rotundament sí.