Cap activitat esportiva queda exempta de la possibilitat de patir accidents. L’esport comporta riscos i s’ha d’actuar al respecte. És important ser conscients de les situacions potencials de perill i adoptar les mesures de seguretat adients. Els esportistes agafen hàbits personals com menjar adequadament unes hores abans de la competició, hidratar-se de forma constant o treballar una bona rutina d’escalfament, però no tothom dóna prou importància a utilitzar les proteccions més adequades per a l’esport que practica.
Elisabet Portavella, psicòloga infantil i psicopedagoga, ens parla sobre l’experiència que pot suposar per a un nen o un adolescent el fet de patir un accident bucodental per tal que valorem la importància de fomentar uns bons hàbits relacionats amb la protecció.
Bon dia, Bet! Pot esdevenir una experiència traumàtica per a un nen el fet de patir un accident bucodental mentre fa esport?
Depèn. Cap experiència és traumàtica per si mateixa. Dependrà de com la visqui la persona que la pateix, de la gravetat de l’accident, del context on passa, de com es reacciona en el moment que succeeix… En un accident bucodental mentre es fa esport, l’important és que els adults del voltant actuïn des de la calma i la responsabilitat sense generar alarmisme i neguit cap al nen.
Pot arribar a condicionar la seva manera de tornar a jugar?
El més comú és que quan el nen torni a jugar després d’algun accident o lesió, surti al camp amb la por que li torni a passar. Per tant, sí que pot condicionar el seu joc perquè se senti més insegur. Normalment, però, aquesta por només es manifesta als primers contactes posteriors a l’accident o lesió, després va desapareixent.
Com s’hauria d’actuar davant la situació d’un nen que després d’un fort accident no vol tornar a jugar o juga amb por?
Sense forçar-lo. Hem de respectar que se senti insegur i tingui por. Serà el nen que marcarà el seu ritme de tornada. De mica en mica, podem anar-lo introduint a exercicis que es vegi capaç de fer, on no se senti en perill de fer-se mal i anar-lo reforçant positivament pels seus progressos. També li pot facilitar la tornada utilitzar proteccions en el lloc on va fer-se mal.
Són més vulnerables els nens que els adults?
No. Tots dos poden fer-se mal per igual i patir-ne les conseqüències tant físiques com psicològiques.
Desconfiar de l’esport que tant et feia gaudir pot generar també frustració?
Havent tingut l’oportunitat de conèixer jugadors del món de l’hoquei herba, penso que la frustració arriba quan hi ha un impediment per participar en els entrenaments o partits per un accident o lesió. En cap cas per desconfiar de l’esport que tant els fa gaudir. Tothom que practica un esport és conscient i accepta jugar amb el coneixement de certs riscos. I quan arriba un accident o lesió l’assumeix, però no amb recel cap a l’esport que practica.
Quines conseqüències pot ocasionar en un jove que entra a l’adolescència un impacte que desmillora la seva imatge física?
L’adolescència és una etapa de molts canvis, tant físics com psicològics. Una desmillora física deguda a un impacte pot provocar canvis en l’autoimatge del nen o adolescent; i en conseqüència acabar afectant la seva autoestima.
Sovint els nens i els adolescents se senten més inclinats a cometre imprudències o córrer riscos innecessaris. Com creus que podríem inculcar-los l’hàbit d’utilitzar el protector bucal?
Des de la prevenció i l’educació, però no des de la por. És important que des de ben petits incorporin el protector bucal com un element més per poder participar en el joc. S’ha d’explicar als nens per a què serveix, com s’ha de fer servir, com se n’ha de tenir cura… Durant els entrenaments s’ha d’ensenyar a utilitzar, de la mateixa manera que durant els partits. I, el més important, si ets entrenador, jugador adult, pare o mare, i practiques algun esport que requereixi bucal, fes-lo servir. Sigues un bon model i els nens també l’utilitzaran.
Elisabet Portavella
Psicòloga Col. Núm. 19608
