Són molts els esports en els quals hi ha el risc de rebre un impacte a la zona bucodental. Nani Avellaneda, jugador d’hoquei herba del CD Terrassa, va patir una doble fractura a la mandíbula quan jugava amb el Grange HC d’Escòcia. Avui, plenament conscient de la necessitat de jugar ben protegit, explica a COVER PROTEC com ho va viure.
Bon dia, Nani. Quin ensurt, no?
Bon dia! La veritat és que sí. Desconeixes el perill que té l’esport que practiques fins que et trobes en la situació.
Com va ser?
Tinc aquell dia gravat a la ment. De fet, aquesta setmana en farà 3 anys. Jo jugava a la Lliga Escocesa amb el Grange HC. Estàvem jugant l’últim partit de la lliga regular a Dundee. Ja estàvem classificats pel playoff, així que ens jugàvem poca cosa. Però jo m’hi vaig jugar una mica més! En un penal a favor, havia d’entrar a desviar de revés, amb la mala sort que al tirar-me la pilota es va aixecar i ja la teníem feta… Em va impactar directa a la mandíbula.
Com es va actuar?
Em van traslladar a l’Hospital de Dundee, i al cap de poques hores al d’Edimburg. Em van dir que tenia una fractura a la mandíbula per dos llocs diferents i que havien d’intervenir d’urgència. Així que em van operar, fixant la mandíbula amb una placa de titani i recol·locant tota la cavitat dental al seu lloc.
A tot això, tu estaves fora de casa i lluny dels teus. Com ho recordes?
Ho vaig intentar viure de la millor manera. Em van dir que l’Hospital de Sant Johns era reconegut justament pel seu departament maxil·lofacial, i això em tranquil·litzava. Tot i així, el fet d’estar lluny de casa espanta una mica. Malgrat no poder parlar molt, vaig intentar calmar als meus, però finalment els meus pares es van plantar a Edimburg l’endemà de l’operació. Per sort, havia anat tot sobre rodes.
I després de l’accident, vas decidir tornar al terreny de joc.
Vaig tornar a l’equip per acabar l’última fase de la temporada. Ens quedava jugar La Copa i l’Euro Hockey Challange. Vaig jugar amb una màscara que em protegia tota la cara. Necessitava jugar. Per desgràcia he hagut de recuperar-la novament durant aquests 3 anys a causa de dues fractures de nas. No aprenem!
Quines conseqüències, a curt i a llarg termini, has patit arran de l’accident a Escòcia?
Les primeres setmanes després de l’operació van ser dures. Tenia la mandíbula inferior fixada i això em limitava molt. Amb 23 anys em va tocar tornar a menjar purés i batuts amb palleta, i no va ser gens agradable. Amb els mesos vaig poder tornar a fer vida normal i avui ho recordo tot com una anècdota. Curiosament, el fet de portar la mandíbula fixada amb una placa de titani provoca que els dies de pluja recordi bé l’accident.
Jugaves amb protector bucal?
Afortunadament sí. Malgrat que l’impacte va ser a la zona lateral de la cara, em van dir que si no hagués portat el protector bucal les conseqüències haurien estat molt pitjors. Mai n’havia portat, però per sort aquell any vaig decidir fer-me’n un. El protector va absorbir el cop i no vaig perdre cap dent.
Des d’aquest episodi, jugues sempre protegit?
Absolutament sempre. Primer jugava amb un protector de dentista, però al provar COVER PROTEC he descobert un nou món. Era com jugar amb un estic de fusta! No puc entrar al camp sense. Sento com si jugués sense stick o espinilleres. A casa no he estat el primer a patir un accident de l’estil. El meu pare també va tenir un ensurt i ell jugava sense protector.
Què fa un Avellaneda i Malgosa jugant al CD Terrassa?
Ha, ha!? En acabar la temporada a Edimburg vaig tornar a casa a passar l’estiu amb la intenció de tornar, però se’m va presentar l’oportunitat de jugar amb el CD Terrassa. El fet de poder jugar a DHA em motivava, però encara més el grup que hi havia. Sempre he tingut amics al CD Terrassa i, amb algun “groc” més, el projecte em semblava molt atractiu. Així que en qüestió de dies vaig canviar el destí d’Edimburg per Les Pedritxes, on ja porto dos anys i mig.
S’ho van prendre bé a casa?
A casa sempre hem sigut molt de l’Atlètic! Avis fundadors, tiets olímpics i pares amb medalles d’Europa. Però això no ha estat un problema. Van respectar i donar suport a la meva decisió. És més, de la mateixa manera que jo guardo un racó “groc” dins meu, a ells se’ls ha despertat un petit racó vermell. No obstant, encara algun familiar em diu entre bromes que el vermell no m’acaba de quedar bé. Però jo sempre he pensat que el vermell queda bé amb tot!
Com va la temporada amb el CD Terrassa?
Desafiant! Després de pujar i baixar de categoria dues vegades, tenim el repte i l’obligació de quedar-nos a la màxima. Hem madurat molt aquests últims 2-3 anys i crec que tenim equip més que suficient per aconseguir el nostre objectiu. Venim d’un bon final de la primera volta, un subcampionat de Catalunya i un bon paper a sala. Això ens dóna empenta per començar la segona volta. Els resultats no ens han acabat d’acompanyar, però estem en molt bona línia i, si seguim així, ho aconseguirem.
Què és el millor del teu equip?
Aquesta és la meva tercera temporada, el bloc s’ha mantingut i això ha fet que deixem de ser un grup de jugadors per ser un grup d’amics. Segurament, aquesta serà la clau per aconseguir els objectius de la temporada. No oblidem que tots juguem per gaudir i, amb les hores que arribem a fer, no hi ha res millor que estar envoltat d’amics.
I el millor del CD Terrassa?
Compta amb una història molt llarga i això queda reflectit en el seu dia a dia. És un club de família, on els principals objectius s’aconsegueixen amb el suport de cadascun dels socis. Tots aporten el seu granet de sorra i quan és necessari arremangar-se les mànigues, no falten mans. Això és el que m’ha fet sentir com a casa des del principi.
Amb quin jugador rival t’agradaria jugar?
Hi ha molts que preferiria tenir al meu costat abans que de contrincants, la veritat. He jugat i jugo amb jugadors d’alt nivell i també amb amics, així que el que em faltaria seria jugar amb família. L’Uri, el Marcel, el Quim, el Santi… “Malgoses” repartits per Divisió d’Honor i que em toca trobar de rivals. Malgrat ser d’edats semblants, mai he compartit equip amb ells i és una espina que tinc.
Desgraciadament, ara tornes a estar lesionat… En tens per a molt?
Doncs sí. Arrossegava unes molèsties al turmell i la setmana passada una torçada em va provocar un esquinç que m’ha deixat fora per aquesta jornada. Desafortunadament, no juguem la Copa del Rei aquest cap de setmana i això em dóna marge per poder estar al 100% en dues setmanes, que juguem la primera final contra el Barça a casa.
Esperem que et recuperis aviat. Et desitgem tota la sort del món, moltes victòries i menys lesions! Moltes gràcies, Nani.
A vosaltres! ?
